Quiero Hablar

Novetats

Què ha anat canviant a l'aplicació. El més recent a dalt.

  1. La web ja té adreça pròpia: quierohablar.app

    • Quiero Hablar ja té domini propi: quierohablar.app, en lloc d'un subdomini prestat d'un altre projecte. L'adreça antiga, quierohablar.smachlab.es, segueix funcionant: qualsevol enllaç que ja tinguessis desat, compartit o trobat a Google et porta automàticament a la pàgina corresponent a l'adreça nova, sense que hagis de canviar res.
    • Si tens compte, no es perd res: el progrés viu al servidor i apareix igual en iniciar sessió. Això sí, la sessió estava oberta al domini antic, així que hauràs de tornar a entrar un cop.
    • Si practiques sense compte, hi ha una pèrdua real i cal dir-ho: aquest progrés es guarda al mateix dispositiu, lligat a l'adreça des d'on s'hi accedeix, i el canvi de domini no el trasllada. Si és el teu cas, crear un compte des d'avui evita que torni a passar.
    • Si tenies l'app instal·lada a la pantalla d'inici, continua funcionant, però convé reinstal·lar-la des de quierohablar.app perquè quedi apuntant a l'adreça bona.

  2. Els set blocs del recorregut ja tenen on practicar

    • El recorregut té un setè bloc: la mateixa hora dita d'una altra manera. De les 22:00 a les deu, de tres quarts d'hora a 45 minuts, de «dos quarts de dotze» a 11:30. Vuit preguntes més, uns dos minuts.
    • Hi és perquè faltava, i faltava d'una manera que val la pena explicar. Un usuari va dir que s'encalla justament allà —24 hores contra 12, mitja hora contra trenta minuts, l'hora escrita contra l'hora en xifres— i el recorregut, tal com estava, li hauria donat set de set al bloc del rellotge i cap motiu per treballar res. Llegir una esfera i convertir una hora són dues tasques diferents, i es pot tenir l'una bé i l'altra no.
    • Les vuit preguntes noves són deliberadament parells diferents dels que es practiquen a l'exercici d'equivalències, i hi ha una comprovació automàtica que falla si algun dia se solapen. Mesurar amb el mateix que s'entrena convertiria qualsevol millora en la prova que aquells parells s'han memoritzat, que no és el que ningú vol saber.
    • I hi ha on practicar-ho: l'exercici d'equivalències ja té pantalla. Dotze conversions per volta, quatre de cada tipus, en un ordre diferent cada cop. És a la pantalla d'inici, sota el recorregut, i es pot repetir tantes vegades com es vulgui.
    • Les pistes van en escala i comencen per la regla, no per mitja resposta: primer què s'ha de fer, després la mateixa regla resolta amb altres nombres, després com comença la resposta i només al final la resposta sencera. A les respostes d'una o dues xifres el graó de «com comença» no hi surt, perquè ensenyar el principi de «30» és ensenyar el 30.
    • La forma de partida es queda a la pantalla mentre s'escriu. El que es va reportar com a difícil no era només convertir, era sostenir dues o tres xifres al cap mentre es fa; un exercici que ensenyés el nombre, l'amagués i el demanés de tornada estaria mesurant memòria i dient-ne conversió.
    • En acabar la volta, el repartiment va per tipus de conversió i no com una nota: les tres es trenquen per separat, i «9 de 12» amaga justament el que cal saber. Al costat hi va quantes van sortir sense cap pista, que és la xifra que es mou primer — abans es necessita menys regla i només després surt sola.
    • I el resultat ja porta a algun lloc. Sota el repartiment per bloc hi ha una proposta de què practicar: els blocs que van sortir per sota dels altres d'aquella mateixa volta, amb les seves xifres al costat i un botó a l'exercici que els treballa. Comparat amb els altres blocs de la mateixa persona i mai amb cap taula, perquè taules no n'hi ha; i és una proposta, no un pla.
    • El senyal fort no és fallar, és no haver canviat: un bloc que continua igual o pitjor que la vegada anterior puja al principi de la llista, perquè un mal dia no es repeteix idèntic dues vegades.
    • Hi ha un segon exercici nou, el de passar de xifres a paraules i a l'inrevés. És el que l'evidència sosté amb més claredat —un estudi del 2023 va seguir pacients en rehabilitació cognitiva general i la transcodificació no es va moure; es mou quan es treballa directament— i també el que portava més feina, perquè calia escriure els nombres amb lletres en els tres idiomes.
    • Dotze nombres per ronda, de dues xifres a quatre i en aquest ordre, alternant els dos sentits. Se sortegen cada cop i no surten d'una llista fixa: el que s'entrena és l'operació, i trenta nombres concrets acabarien apresos de memòria.
    • Quan toca triar com s'escriu un nombre, les dues opcions equivocades no són nombres qualssevol: una té l'estructura correcta amb una peça canviada —357 per 347— i l'altra les mateixes peces mal muntades —3005 per «tres-cents cinc»—. Són els dos errors que el recorregut separa, i triar entre aquestes tres és el que entrena la diferència.
    • Els nombres amb lletres els genera l'app, no estan escrits a mà, així que hi ha una comprovació automàtica que els verifica contra els tretze que sí que es van escriure a mà al banc del recorregut i contra una taula de casos difícils de cada idioma: el «cien» que es torna «ciento», la s de «quatre-vingts» que desapareix davant de «mille», la i escrita de «vint-i-tres» que no hi és a «trenta-tres».
    • I tres exercicis més, que tanquen els quatre blocs que quedaven. Llegir el rellotge en una esfera d'agulles, de les en punt als minuts que cauen entre marques. Comptar en un calendari: quin dia de la setmana cau una data, quants dies van d'una a l'altra, on cau la propera cita. I comparar o comptar nombres, amb els parells que no admeten drecera — 68 i 86 tenen els mateixos dígits, i entre 89 i 123 és el curt el que comença per la xifra més gran.
    • El calendari canvia de mes a cada pregunta, a propòsit: un de fix s'aprendria com una foto en lloc de comptar-s'hi. Per això mateix cada resposta es comprova automàticament contra una data real abans de publicar-se — un dia de la setmana malament per un no es veuria a la pantalla, el calendari es dibuixaria perfecte, i convertiria respostes correctes en errors.
    • Aquests tres no porten escala de pistes, al contrari que les equivalències. Una conversió té una regla que es pot enunciar; «quin d'aquests dos és més gran» no, i l'única pista possible seria part de la resposta. El que donen en lloc d'això és un segon intent amb la pregunta encara al davant.
    • Amb això, els set blocs del recorregut tenen un exercici al darrere. Els exercicis de nombres passen a tenir la seva pròpia pantalla —són cinc i no cabien a l'inici sense enterrar la targeta de pràctica, que és a què ve gairebé tothom— i el recorregut continua on era, a un toc.

  3. Un recorregut de nombres, hora i dates

    • Hi ha un recorregut nou de nombres, hora i dates, a la pantalla d'inici i fora de la graella d'exercicis perquè no ho és: es fa un cop, no per practicar sinó per veure per on van les dificultats. Seixanta preguntes en sis blocs —comparar quantitats, comptar, passar de xifra a paraula i a l'inrevés, llegir el rellotge, i dates i anys—, uns deu o quinze minuts.
    • Els blocs van separats perquè les coses que mesuren es trenquen per separat. Es pot saber perfectament quin de dos nombres és més gran i no aconseguir dir-lo en veu alta, i també a l'inrevés; una nota única ajuntaria les dues i no diria res de cap.
    • Els anys es miren a part, perquè la seva distància és de temps i no de quantitat: 1996 i 2025 s'assemblen molt com a xifres i estan a tres dècades. Surten repartits per tots els blocs i el resultat els torna a ajuntar, que és la comparació que interessa — l'any contra el nombre corrent.
    • En escriure en xifres un nombre dictat es distingeix de quin tipus va ser la fallada: de muntatge, com escriure 3005 quan es diu «tres-cents cinc», o de peça, com posar 357 en lloc de 347. Aquesta diferència és la que diu què convé practicar, i és el que fa que el resultat valgui més que un percentatge.
    • Durant el recorregut no es diu si has encertat, al contrari que als exercicis. Allà la resposta ajuda a aprendre; aquí canviaria a mig camí el que s'està mesurant.
    • Que quedi clar què no és: no té barems, no està validat i no diu si algú té acalcúlia. És una manera de veure què convé practicar, i de tenir alguna cosa concreta per ensenyar a la sessió següent de logopèdia.
    • Queda pendent el següent: amb el recorregut fet toca construir els exercicis d'entrenar, i el que l'evidència sosté amb més claredat —la transcodificació entre xifra i paraula— és també el que porta més feina, perquè cal escriure els nombres amb lletres en els tres idiomes.

  4. El doble de frases per completar

    • Cent frases per idioma en l'exercici de completar frases, el doble que fins ara. Les cinquanta noves segueixen la mateixa regla que les primeres: cap traduïda d'una altra, totes de domini públic —refranys tradicionals o autors morts fa més d'un segle, com Bécquer, Cervantes o Jorge Manrique en castellà; La Fontaine o Ronsard en francès; Joan Maragall, Ausiàs March o Àngel Guimerà en català—.
    • Amb el doble de frases, la mateixa sessió de deu triga molt més a repetir-se: qui practica cada dia ja no se les aprendrà de memòria en una setmana.
    • Segueix pendent el que ja es va apuntar l'última vegada: gairebé totes són refranys, i falten frases de situacions quotidianes on la paraula es dedueixi del sentit i no de la memòria del refrany.

  5. Completar frases, i practicar només les teves fotos

    • Exercici nou: completar frases. Falta una paraula d'un refrany o d'una frase molt coneguda i cal posar-la. Es recolza en el llenguatge automàtic —allò que un diu sense pensar—, que sol aguantar millor que anomenar una imatge, així que serveix per començar una sessió i per tornar a arrencar quan no surt res.
    • El buit té una casella per lletra, de manera que es veu de quantes lletres és la paraula abans d'intentar res. Algunes ja hi són: cap si la paraula té tres lletres o menys, la inicial fins a sis, i la inicial i la final a partir de set. Com més curta és la paraula, menys se'n regala.
    • Cada pista descobreix una lletra més: primer la inicial, després la final, i tot seguit d'esquerra a dreta. L'última sempre deixa una lletra per posar, perquè unes pistes que completen la paraula converteixen l'exercici en copiar-la.
    • Cinquanta frases en cada idioma, i cap traduïda d'una altra: cada llengua porta els refranys que aquella llengua diu de debò. Totes són de domini públic, tradicionals o d'autors morts fa més d'un segle.
    • Ara mateix gairebé totes són refranys. És el que millor funciona per començar, però també el més previsible: falten frases de situacions quotidianes, on la paraula es dedueixi del sentit i no de la memòria del refrany.
    • Quan la frase es resol apareix un botó per sentir la paraula. No sona sola, i no s'ofereix abans de respondre: la paraula és la resposta, així que sentir-la mentre la busques seria el mateix que demanar que te l'ensenyin. Després sí que serveix, com a model de pronunciació.
    • Selecció nova «Les meves fotos»: practicar només les fotos que has pujat, sense esperar que surtin per sorteig entre les altres paraules. Apareix únicament si en tens alguna de practicable en l'idioma actiu.

  6. Pictogrames, fotos pròpies i vocabulari a mida

    • Moltes paraules que abans només es podien mostrar amb una frase ara tenen dibuix, gràcies als pictogrames d'ARASAAC. Les emocions sobretot: posar nom al que un sent ja no depèn de llegir una definició.
    • Pots afegir les teves pròpies fotos. Fas la foto de la teva parada, de la teva cuina o de la màquina que fas servir al gimnàs, escrius què és, i passa a ser una paraula que practiques. Cada foto és privada tret que decideixis compartir-la.
    • Temes de vocabulari propis: transport públic, bars i restaurants, gimnàs, viatges, submarinisme, geografia, tecnologia, emocions i hospital. S'activen des del teu perfil, i hi ha unes preguntes curtes que te'ls proposen.
    • Pots practicar tots els teus temes junts o un de concret.

  7. Dos exercicis nous i repàs del que costa

    • L'escriptura, com a exercici propi. Primer es copia la paraula amb el model al davant, fins que surt exacta; després desapareix i cal escriure-la de memòria. Abans només existia la segona meitat, que sense la primera és un examen.
    • Trets semàntics. Abans d'intentar anomenar la paraula es repassen els seus tres trets —quin tipus de cosa és, per a què serveix, com és— sempre, encara que ja t'hagi sortit. No és per ajudar-te amb aquesta paraula, sinó perquè la següent costi menys.
    • Les paraules que més costen tornen a sortir més sovint, i les que ja van soles apareixen menys sense desaparèixer del tot. Surt de les pistes que vas necessitar.
    • Les sessions dels modes nous ja no es perdien en recarregar: hi havia dos llocs on una sessió d'un mode desconegut es descartava en silenci.

  8. Blog i disseny propi

    • Blog sobre afàsia, disàrtria i dificultats per trobar paraules, amb un article nou cada setmana.
    • El web i l'aplicació passen a tenir identitat pròpia: tipografia llegible pensada per a qui llegeix amb dificultat, icones dibuixades a mà i una paleta que no ve de cap plantilla.
Obrir l'aplicació