Com funciona
Quiero Hablar entrena la recuperació de paraules després d'una lesió del llenguatge. No és un joc de memòria: l'objectiu és que la paraula surti sola, amb cada vegada menys ajuda.
Els nou exercicis
Articulació
La paraula està a la vista. S'escolta, es repeteix en veu alta i s'escriu. Entrena la pronunciació, no el record.
Denominació
Només es veu una imatge. Cal recuperar el nom. Si no surt, es demanen pistes d'una en una. Les paraules que cap imatge pot assenyalar es presenten amb una frase que les descriu.
Escriptura
Dos passos, i l'ordre importa. Primer es copia amb la paraula al davant, fins que surt exacta. Després desapareix i cal escriure-la de memòria.
Trets semàntics
Es repassen els tres trets de la paraula —quin tipus de cosa és, per a què serveix, com és— abans d'intentar anomenar-la, sempre. No és ajuda per a aquesta paraula: és reforç per a la següent.
Comprensió
Se sent la paraula i cal assenyalar quin dels quatre dibuixos és. Ni parlar ni escriure, així que es pot treballar des del primer dia, encara que no surti cap paraula. Els altres tres dibuixos no hi són a l'atzar: un és de la mateixa família, un altre sona semblant, i en quin t'equivoques diu en què treballar.
Lectura
El mateix, però la paraula es llegeix en comptes de sentir-se i no es pronuncia en cap moment. És l'exercici per quan costa reconèixer les paraules escrites encara que s'entenguin perfectament en sentir-les.
Camps semàntics
Surt un tema —fruites, professions, capitals— i cal dir totes les paraules d'aquell tema que surtin, fins que no en surti cap més. No es busca una paraula concreta: es mou de cop tot el munt que hi ha desat al voltant d'una idea. Cada tema té la seva llista, que va creixent visita a visita. De moment, en castellà.
Separar en síl·labes
Primer quantes síl·labes té la paraula, després on es parteix. Es toca l'espai entre dues lletres. La paraula es pot escoltar sencera i síl·laba a síl·laba tantes vegades com calgui.
Completar frases
Falta una paraula d'un refrany o d'una frase molt coneguda i cal posar-la. El buit té una casella per lletra, així que es veu de quantes lletres és, i cada pista en descobreix una més sense arribar mai a completar-la. Es recolza en el llenguatge automàtic —allò que un diu sense pensar—, que sol aguantar millor que anomenar una imatge.
L'escala de pistes
En denominació, les pistes van de menys a més concretes: categoria, per a què serveix, com és, primera lletra, primera síl·laba, la paraula gairebé completa. Necessitar menys pistes amb el temps és el senyal de millora més fiable.
Nombres, hora i dates
A banda dels nou exercicis hi ha un recorregut que es fa un cop, no per practicar sinó per veure per on van les dificultats amb els nombres. Són set blocs —comparar quantitats, comptar, passar de xifra a paraula i a l'inrevés, llegir el rellotge, dir la mateixa hora d'una altra manera i manejar-se amb dates i anys— i cadascun mira una cosa diferent, perquè van per separat: es pot saber perfectament quin de dos nombres és més gran i no aconseguir dir-lo en veu alta. En acabar no hi ha nota, hi ha un repartiment per bloc, i a sota una proposta de què practicar: els blocs que van sortir per sota dels altres d'aquella mateixa volta —dels altres d'aquella persona, de cap taula— amb un botó a l'exercici que els treballa. Els set blocs ja tenen el seu.
Provar ara